Museu del Disseny-Barcelona

El disseny gràfic: d’ofici a professió

1940-1952

Cartell de Josep Artigas (1919-1991).

Polil és una empresa dedicada als insecticides, en aquest cas està anunciant un producte per protegir la teva roba de acars i altres insectes i que la poden danyar.

Es publicitat de l’época franquista i representa un moment d’autarquia.

1961-1968

Cobertes de revistes com ara Azimunt, Gebrauchsgraphik, Idea i Graphis durant l’época franquista.

Totes aquetestes revistes s’enfocaven cap a un mateix tema, publicaven articles originals resultats d'investigacións en les diferents àrees de la Topografia i Geomàtica, cadascúna dintre de la seva especialitat obviament.

Cartell que anuncia un tipus tren.

Em va cridar molt l’atenció ja que utilitza una taronja que esta mig pelada com a via de tren i em va semblar molt original.

 

El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)

En la imatge podem veure una blusa i una faldilla però, en conjunt dona la impressió de que es tot un vestit.

És un conjunt de Marina Pujada (1983), va ser dissenyat el 2012.

Em va semblar molt original que fes dos parts (blusa i faldilla)  però que a l’hora semblin un vestit.

Corset fabricat i comercialitzat a París l’any 1953.

M’ha fet gràcia veure un corset, ja que sempre en surten a les pel.lícules però fins ara no n’había vist mai un de tant aprop.

Vestit de La Marthe (1971). Va ser  creat a Barcelona el 2006.

Està fet de poliester i licra.

Es super original ja que en comptes de ser un vestit amb “faldilla normal” es una faldilla pantaló.

Extraordinàries! Col.leccions d’arts decoratives i arts d’autor (s.III-XX)

Berlina de Mallorca, 1750.

Compra, 1899

A Barcelona no es conserven moltes berlines del segle XVIII. Aquesta va ser adquirida el 1899 per l’ajuntament de Barcelona al marquès de la Torre, un aristòctrata mallorquí.

Està feta de fusta tallada, tornejada, daurada i policromada; ferro forjat I daurat; llautó fos; cuir clavetejat I cosit; vidre I vellut.

Plaques de Joan Mirò (1893-1983) amb Joan Grdy Artigas (1938)

Em van cridar força l’atenció pel seu relleu I la seva brillantor, crec que estaven esmaltats.

Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural.

Televisor portàtil, 1965.

Va ser fabricat a Barcelona, I va ser el primer televisor portàtil nacional.

Em va semblar molt bé poder veure un televisor mes antic ja que així vam poder veure l’evolució que han fet fins ara i imaginar-nos com era la vida dels nostres avantpassats.

Llum de taula, 1973.

Aquestes de llums s’acostumaven a utilitzar en els bars de copes.

Em va agradar molt el tipo de llum que feia i aquestes esquerdes per on passa més llum.

Trituradora any 1955.

Tenia més potencia i capacitat per a triturar aliments que les que s’avien inventat fins el moment.

La seva forma em va semblar força diferent a les que estem acostumats a veure.

L'antic Egipte:

Organització política

Els faraons concentraven tot el poder: dictaven lleis, governaven el país, posseïen gran part de les terres, controlaven el comerç i dirigien l’exèrcit. A més, els egipcis consideraven déus els faraons,per això els atribuïen poders màgics, com fer créixer les aigües del riu Nil. Els faraons vivien envoltats de riqueses i en els seus grans palaus hi havia centenars de servents i esclaus.

Societat

La societat egípcia estava formada per diversos grups, amb diferents

condicions de vida:

• Els faraons eren al cim de la societat egípcia.

• Per sota d’ells hi havia els privilegiats: els nobles, que pertanyien a la família del faraó, i els sacerdots, que s’encarregaven dels rituals religiosos. A més, en una societat com l’egípcia, en la qual molt poques persones sabien llegir i escriure, els escribes,que eren els funcionaris públics que estaven al càrrec del’administració, gaudien d’un gran prestigi social i tenien una bona posició econòmica.

• La resta de la població, entre la qual hi havia els camperols, els artesans, els comerciants i els servents, eren persones lliures que vivien de la seva feina, havien de pagar impostos i estaven sotmesos al poder dels faraons, la noblesa i els sacerdots.

• Els esclaus, generalment presoners de guerra, no tenien drets i la majoria eren propietat del faraó.

Les dones egípcies tenien alguns drets, com el dret a l’herència o a la propietat, i podien comprar i vendre béns o, fins i tot, divorciarse.

La majoria de les dones es dedicaven a tenir cura de la casa i dels

fills i feien algunes tasques fora de casa, com fabricar teixits o servir

a les cases dels rics.

Religió

Els egipcis eren politeistes, és a dir, creien en molts déus, dels quals Ra era el principal; altres déus eren Isis, Osiris i Horus.

Els egipcis van construir temples de grans dimensions, com el de Karnak, que servien de residència dels déus. Tots els temples tenien la mateixa estructura: avinguda llarga d’esfinxs, piló flanquejat per dos obeliscos, pati de columnes, sala hipòstila i, finalment, santuari.

MORT, LA IMMORTALITAT I LA RESURRECIÓ.

Així mateix, els egipcis creien en la vida després de la mort i enterraven els morts, una vegada momificats i amb els seus efectes personals, en diferents tipus de tombes. Els faraons eren enterrats en piràmides, com les de Gizeh, o en tombes excavades sota terra, com a la Vall dels Reis.

El fet de la mort va obrir als homes l'horitzó dels altres misteris, elevant el seu pensament del visible a l'invisible, del que passatger a l'etern, del que és humà al diví.

A l'antic Egipte la mort va ser considerada com la primera etapa d'un llarg procés de fenòmens que haurien de culminar amb el renaixement i la transfiguració del difunt. L'home egipci desenvolupava la seva vida en dos moments. En el primer, limitat en el temps, vivia a la terra; en el segon, que hauria de durar tota l'eternitat, la vida es desenvolupava en el Més Enllà, a l'Occident, en els llocs celestes en els quals regnaven Re i Osiris, considerat aquest últim el gran déu de la ultratomba i el suggerent mite de mort i resurrecció oferia als egipcis una esperança de vida després de la mort.

L'home que ha viscut de manera pietosa i que haurà de ser declarat Just de Veu en el Judici dels Morts, necessitarà de l'eficàcia de la màgia per poder afrontar els immensos perills que li sotjaran durant el seu viatge per la ultratomba fins arribar al Regne celeste. En un primer moment, només el faraó disposarà de textos màgics plasmats en les parets de la seva piràmide, però, més endavant, els nobles també manaran escriure textos similars en els seus sarcòfags i, finalment, seran molts els egipcis que podran arribar a disposar del conjunt de fórmules màgiques que s'integren en el "Llibre dels Morts".

No obstant això, tot i l'elevada noció que tenien els egipcis sobre la transcendència de l'home, la veritat és que perquè aquesta vida en el més enllà es desenvolupés de manera satisfactòria era necessari el manteniment del culte funerari al difunt en la seva tomba i , sobretot, que li aportaran ofrenes alimentàries que evitessin que el mort patís de fam i de set en l'altre món.

Osiris es el deu de la mort a egipte.

Els egipcis es carcteritzaven per creure en la vida despres de la mort pero aixo contruinent les pirámides,eren construcions funeraries.

Expresions artístiques típiques:

Una de les seves majors expressions artistiques eren les pirámides carcteritzades per enterrar als faraons amb l’objectiu de que la pirámide facilites el proces  de la vida despres de la mort.

Les pintures es relacionaven amb deus, i amb l’altra vida.

                                                                                                 Cristian, Bruna i Maria