Activitat 1:

Que es l’art?

L’art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se, de campsEl significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Art

https://alfredserranodonet.files.wordpress.com/2010/11/2-quc3a8-c3a9s-lart.pdf

La creació artística és inherent a l'ésser humà, des de la infantesa i des de les primeres cultures de l'Homo sapiens l'art i l'home són inseparables.

L'obra d'art és abans que res comunicació, és un codi més dels creats per l'home per transmetre les seves idees i els seus sentiments, per això la creacióartística és un llenguatge, el llenguatge artístic, que l'espectador ha de conèixer i saber interpretar.

https://sites.google.com/a/calella.epiaedu.cat/art-i-historia-op4x/que-es-l-art-una-primera-aproximacio

Definició propia:

Entenem l’art com una algo premeditat que no es fa un dia per l’atre  sino que depen de un procés en en el que es crea alguna cosa que intenta transmetre els sentiments i les emocions de l’essèr humà que permeten agrupar una cantita de creacions,de maneres d’expressar-se i de camps  com la música, la fotografia, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El concepte art no deixa de ser una branca més de la filosofía. Als principis es confonia l’artesa com un artista (artesanía i belles arts) i no va ser fins a la Italia del renaixament que no es diferencia.

         
                                               LA PRIMAVERA DE BOTTICELLI:

AUTOR: SANDRO BOTICELLI: (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) va ser un pintor renaixentista italià.

El seu nom real era Alessandro di Mariano Filipepi però se l’anomenava Botticell. Hi han dos teories al respecte: la primera. Perquè va ser aprenent del pintor i artesà Botticello.
I la segona. Perquè el seu germa gran, Giovanni, li van posar el sobrenom “Botticelli” (tonelet) a causa de la seva obesitat. A causa d’ell, tots els germans de la família van rebre aquest sobrenom.

La seva trajectoria artística es va iniciar amb obres de temàtica religiosa, en particular de verges però també va dedicar part de la seva vida als retrats.
Cap al 1470, ja amb un taller propi, es va introduïr al cercle dels Médicis (llinatge acabalat que promogué el mercenatge de l’art florentí.) pels quals va realitzar les seves obres més famoses. (La primavera, el naixement de Venus i Palas i el Centaure).

CRONOLOGIA: 1480-1482

ESTIL: RENAIXENTISTA

El renaixement és un moviment artístic italià que acompanyava l’humanisme racional del segle XV. Aquest canvi de mentalitat cultural també es va reflectir en l’art.

A l’Edat Mitjana l’art tenia una funció essencialment religiosa, però la influència de l’humanisme va promoure la recuperació de les regles de l’art clàssic.
D’aquesta manera va desenvolupar-se un nou corrent artístic: l’estil renaixentista, on l’individu i la natura van començar a ser tractats com un tot harmònic del qual es pretenia destacar la seva bellesa. Igual que va passar en els corrents de pensament humanistes, l’ésser humà va passar a convertir-se en el centre de l’univers i els artistes van passar a preocupar-se per plasmar a les seves obres un ideal de bellesa.

TÈCNICA: PINTURA AL TREMP. és una tècnica de pintura en la que el dissolvent del pigment és aigua i aglutinant (ou) i es pinta sobre una paret d’un temple (d’aquí el seu nom) o bé sobre planxes de fusta.

“La primavera” està pintat sobre planxes de fusta enganxades entre elles.

Històricament, la pintura al temple es característica de l’Edat Mitjana.

HISTÒRIA: La primavera és un dels quadres al·legòrics a l’idealisme neoplatonisme dels Mèdici. Té inspiració clàssica, però els personatges presenten la reinterpretació pròpia del pensament renaixentista.

El neoplatonisme cristià pretenia conciliar les idees cristianes amb les clàssiques, cosa que s’observa a La primavera.

Podem obsevar una Venus central cantant per als poetes antics i per Polizà i a sobre seu hi ha un petit cupido, que significa l’amor. Venus, adornada amb flors per les Gràcies, anuncia l’arribada de la primavera. Venus també és interpretada com la humanitat.
A la dreta, el Zèfir que descendeix com un vent blavós que segueix a Flora, la deesa de les flors i del renaixement de la terra; que, poseïda per ell, es converteix en “l’hora” de la primavera i escampa flors sobre el món.

A l’esquerra, trobem les tres Gràcies dansant, que representen les tres arts; i a Mercuri, que dissuadeix els núvols.

Els crítics asseguren que no es pot tractar d’una simple il·lustració poètica, sinó que lliga totes les especulacions del cercle Mèdici. Però hi han moltes interpretacions d’aquest quadre.

                                               Quadre

                                                                   Foto original

Prova 1

                                                                              Prova 2

                                                                       Foto final

Making off: https://youtu.be/UoxJtAVU6TI