divendres, 2 de juny del 2017

Activitat 4: Introducció a l'art Gòtic

Context:
L’art gòtic és propi de la Baixa Edat mitjana (s.XIII – XV), es caracteritza per els canvis socials i econòmics. A finals del s. XII i durant el XIII es produeix un creixement de la població i de la producció agrària gràcies a nous avenços tècnics ( nova arada, molins, ferradura..) I sobretot un creixement de les ciutats, gràcies al desenvolupament de l’artesania gremial , el comerç interior i exterior i la banca. Tornen a circular les monedes i neixen els primers bancs i contractes comercials. Europa deixa de ser exclusivament rural, autosuficient i agrària. Apareix una nova classe social –la burgesia que s’enriqueix gràcies a aquestes noves activitats econòmiques.
Però a finals del s. XIV i al XV s’iniciarà una greu crisi demogràfica provocada per la “Pesta Negra” i un retraïment econòmic de greus conseqüències socials que marcarà el final del gòtic.


Localització:
L'art gòtic va apareixer a França durant el s.XII i es va anar estentent per tot Europa.
Als Països Catalans es va desenvolupar un gòtic més auster i menys ornamentat que el d’altres regions.
L'art gòtic va ser un art principalment religiós, però també es van fer edificis civils com: castells, palaus, ajuntaments, universitats...

Es va dividir en tres períodes:

–Període inicial: de transició entre el romànic i el gòtic (finals del XII principis del XIII)

– Període de Plenitud: predominen les formes esveltes, lleugeres i elegants. (s.XIII-XIV)

– Gòtic Flamígen: fase de decadència, molta ornamentació i pèrdua d’harmonia. (S.XV)


Característiques generals:

L'arquitectura
En general, les possibilitats tècniques van permetre construir edificis més alts i més grans que en el romànic, com ho demostra l’edifici més representatiu del gòtic, les catedrals.

Les característiques de l’arquitectura d’aquest estil van ser les següents:

-Sostres construïts amb voltes de creueria, que permeten l’alleugeriment dels murs.

-Arc propi, l’arc apuntat o ojival.

-Tendència a la verticalitat ja que s’incrementa l’alçada dels edificis.

-Murs més prims i més alts que permeten fer-hi més obertures perquè entri més llum.

-Rosasses.

-Contraforts exteriors que deixen de ser massissos i es converteixen en arcbotants.

Les catedrals més representatives d’aquest període són la de Palma, Girona, Burgos,  Lleó , la de Notre-Dame de París, la de Chartres i la de Reims a França, i la de Salisbury a Anglaterra.

                                 Notre-Dame a París

La pintura
Tant la pintura com l’escultura es van caracteritzar per l’assoliment progressiu de les lleis de la perspectiva i de l’anatomia, i per esforçar-se a mostrar més naturalitat.
L’espai a l’interior de les esglésies destinat a les representacions pictòriques va minvar atesa la major grandària i nombre d’obertures fetes als murs.

Les característiques principals de la pintura gòtica varen ser:

-Major naturalitat i expressivitat de les representacions.

-Colors brillants.

-Introducció de fons i paisatges a les obres.

La pintura sobre fusta i els retaules van assolir un alt grau de perfeccionament. A més, els tapissos  també van anar incorporant els progressos assolits per la pintura i van anar enriquint-se progressivament.

L'escultura
Les escultures se situaven sobretot a les portalades de les esglésies. Els temes eren menys dramàtics i radicals que en el romànic i es representaren moltes marededéus amb el nen. El centre principal de l’escultura gòtica va ser França.

Vídeo sobre l'esculturs gòtica:

divendres, 5 de maig del 2017


Creació d'un llibre medieval manuscrit i il.luminat


LOCALITZACIÓ

La pintura romànica és podia i es pot trobar en murs, voltes i absis d'esglésies d'aquella època. A més a més també s'en poden trobar sobre taula i alguna miniatura en manuscrits, ja que avans als monestirs copiaven llibres en llatí i gràcies a ells avui podem conèixer obres de l'època o més antigues.

Resultat d'imatges de localitzacio pintura romànica
      Anunciació de l'esglèsia 
       de Sant Pere de Sorpe


TÈCNIQUES I SUPORTS

Al parlar se pintura romànica podem diferenciar diferents tipus segons la tècnica i el lloc en s'aplicava aquesta, així que tenim;

-Pintura mural de absis, naus, voltes i columnes.
-Pintura aplicada a l'escultura minumental per realçar la seva expressivitat.
-Pintura sobre taula (per exemple en altars)
-Il.luminació de còdexs (miniatura)

La tècnica més utilitzada és la fresca per a la pintura mural de l'interior de les esglèsies i absis, desprès vindria el tremp que s'utilitzava per decorar els frontals de l'altar.


FORMES DE REPRESENTACIÓ: FIGURES, ESPAI, COLORS, JERARQUIA...

En la pintura romànica predomine la simetria i la composició juxtaposada*. Els temes exposats en les pintures coincideixen també amb els de l'escultura però en aquest cas hi ha més predomini de la figura humana i de les escenes bíbliques.

* Posar (una cosa) al costat d'una altra sense interposició de cap lligam.

Més característiques:

-Bidimensionalisme, no hi ha profunditat.
-Fort expressionisme.
-La pintura és plana ( no barreja colors).
-Gran importància del dibuix.
-Poca importancia del modelatge.
-Poca importancia de la llum.
-Els fons solien ser línies de colors horitzontals superposades (això ve de l'influència del mossàrab)
Rep influències mossàrabs i bizantines.


TEMÀTICA I FUNCIÓ

La pintura romànica representa temes religiosos. Els  pintors intentaven representar escenes de la bíblia sobre tot  perque la gent que no sabia ni llegir ni escriure pogues entendre-les. Així que es pot dir que la pintura romànica tenia una funció educativa.

Imatge relacionada


dijous, 20 d’abril del 2017

LA PASSIÓ DE CERVERA:

La Passió es representa en la nostra ciutat des de fa més de 500 anys.

La Passió és una representació teatral que representa la vida, la mort i la resurrecció de Crist, és un dels esdeveniments teatrals més importants del país i és reconeguda com la més antiga d’Europa. Està documentada des de l’any 1477, en aquesta època tots els actors eren capellans, fins i tot els que interpretaven papers femenins. Ara ja compta amb una companyia de més de tres-cents actors i té un edifici propi, el Gran Teatre de la Passió.

Durant 7 anys jo he anat a actuar a la Passió de Cervera, vaig començar fent de poble i a mesura que vaig anar agafant confiança vaig començar a fer algún paper secundari. La obra dura 4 hores amb una mitja part de 20 minuts.


Les dates en que es representa la Passió sempre coincideixen amb Setmana Santa, ja que es fan representacions el Divendres Sant i altres dies de la semana, per això he decidit explicar una mica sobre que tracta i la meva experiencia, ja que pensó que es una activitat artística molt interessant per realizar, tant per anar veure com per participari, actuant, maquillant o de tècnic.




divendres, 3 de març del 2017


Anàlisi obres escultòriques:



Escultura 1:


1.CATALOGACIÓ:

Nom: Victòria de Samotràcia

Autor: Pitròcrit de Rodes

Estil: Grec Hel.lenístic

Cronologia: Segle II aC. (190 aC)

Material: Marbre

Tècnica: Talla

Tipologia: Escultura exempta

-Localització: Originàriament estaba al Santuari de Cabris a l’illa de Samotràcia. Actualment al museu del Louvre que està ha París
-Dimensions: 2’45 m (alçada)

Tema: És una Niké o Victòria, representada com una dona amb ales.



2.ANÀLISI FORMAL:

Descripció: És una obra naturalista.

A la part superior del cos de Niké (de la cintura cap amunt) s'utilitza la tècnica dels draps mullats, de Fídies. La tela que constitueix la roba de la deessa es cenyeix al cos deixant veure així la seva forma. A la part inferior (de cintura cap avall) els plecs del vestit tenen una gran voluminositat ajuntant-se a la part dreta de l'estàtua.

El moviment de les plomes de les seves ales i la seva roba crea una sensació d’aire.

Segueix una anatomia de proporcions perfectes.

També s’hi pot veure l’efecte del clarobscur gràcies a les ombres dels plecs de la túnica. Tot i que ara es veu tota blanca i sense color, en un prinicipi, la Victòria de Samotràcia tenia zones policromades.

Tècnica: Està realitzada en marbre utilitzant la técnica de talla

-Tècnica de talla: La talla es fa a força de treure; amb les seves èines l'artista va llevant a la peça el que li sobra. L'artista utilitza estris ben durs que li permeten atacar la fusta o la pedra.

-Marbre: És una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'ús històric.



Composició: L’obra te una composició oberta, on hi predominen les línies diagonals i corbes, això fa que l’obra tingui un gran dinamisme.

Vista frontalment es pot veure que el  cos està una mica inclinat això fa dinamisme.

Vista lateralment si pot observar una línea diagonal des de la cama fins el cap.




Escultura 2:


1.CATALOGACIÓ:

Nom: Dorífor de Policlet

Autor: Policlet el vell

Estil: Grec, de l’època clàssica

Cronologia: Entre el 450 i el 420 a.C

Material: Original de bronze (altres còpies de marbre)

Tècnica: Bronze (fosa a la cera perduda)

Tipologia: Dem peus

-Localització: Desconeixement d’on es situava antigament. Actualment hi    han moltes copies repartides per Roma, Nàpols…

-Dimensions:  2’15m altura

Tema: Atleta llancer


2.ANÀLISI FORMAL:

Descripció: La figura representa un atleta nu en una actitud de descans abans de prendre part en un llançament de prova. Està tallada en marbre, encara que l'original va ser triada en bronze. És una peça independents d'arquitectura, ja que no està pensat per ser col.locat en un fris o un frontó.  


Tècnica: La original era fosa a la cera perduda i la còpia talla.

Composició: La figura té contrapposto i té el cànon de bellesa que el mateix Policlet va elaborar i que va ser tan seguit, el cànon anàtomic perfecte. Està representat caminant, acaba de recolzar el peu dret i es disposa a aixecar l'esquerre que tot just toca a terra amb la punta. L'escultura es regeix per l'equilibri entre membres tensos i membres distesos: al costat dret, el braç penja relaxat, mentre que la cama sosté el pes del cos; a l'esquerra, el braç es mostra en tensió i la cama flexionada. El cos està molt treballat sobretot a la part del tors i els cabells.


dimarts, 21 de febrer del 2017

ACTIVITAT 6: ESCULTURA GREGA


Títol:  La Kore amb el peple
Autor: Desconegut
Cronologia: 510-500aC.
Període: Arcaic
  
 -Característiques principals del període Arcaic:
  • Influència oriental
  • Rigidesa
  • Solidesa
  • Posició frontal
  • Somriure arcaic (neutre)
  
   



Altres escultures del període:

Títol: Kouros
Autor: Desconegut
Cronologia: 530 aC



Títol: Kore de l’Acròpolis
Autor: Obra de un escultor de la illa de Quío
Cronologia: 530-515 a.C.






Títol: El Dorífor (Policlet)
Autor: Policlet el Vell
Cronologia: 450-440 a.C

-Característiques principals del període Clàssic:
  • Canon (7 caps)
  • Naturalisme: Estudi anatòmic, diartrosis.
  • Representació del moviment i l’expressió: “contrapposto”.
  • Tècnica del drapejat: Multiplicació dels plecs i transparències accentuant les formes.
  • Relleus amb domini de l’esforç: creen plans contrastats aconseguint tridimensionalitat.






Altres exemples del període:

Títol: Discòbol
Autor: Miró
Cronologia: 450 a.C


Títol: Déu del cap Artimísion
Autor: Desconegut
Cronologia: 460 a.C
c2fa5ff3199aa790f500bec2560163f8.jpg

Títol: "La Victoria de Samotrácia" o també "Niké de Samotrácia".
Autor:  Pitócrito e Rodas.
Cronología: Segle III a.C. (200 a.C.)

       -Característiques principals del període Hel·lenístic:
  • Pèrdua de visió frontal
  • Composicions mogudes
  • Línies de força, obertes a l’exterior.
  • Noves temàtiques: Grans grups, allò lleig, desagradable, anecdòtic, etc
  • Captació de l’instant
  • Teatralitat: exaltació de les passions
  • Cerca dels sentiments i de l’expressivitat








Altres exemples del període:

Títol: Laocoont i els seus fills
Autor: Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes.
Cronologia: segle I aC

Títol: Nen de l’espina
Autor: Desconegut
Cronologia: 200 a.C aprox.

Recreació a través de fotografies


Arcaic:
Títol:Koré  "La dama d'auxene"



















Classic:
Títol: Discòbol



















Hel·lenístic:
Títol:Galata suicidandose

dijous, 19 de gener del 2017

Anàlisi formal Partenó d’Atenes:

Descripció general:
L'entrada principal dona cap a l'orient, el punt  des d'on surt el sol. Això i el color de les seves columnes (Blanc) i  parets li donava una harmonia especial.
Les línies aparentment són horitzontals i verticals, però es corben i s'inclinen per provocar un efecte a la perspectiva òptica en conjunt. Aquest cas es dona al perímetre de les columnes: a la part superior s'aprimen, i les dels extrems estan més separades que la resta, tenen un perímetre major i s'inclinen cap endins.

Elements de suport i suportats:

ELEMENTS DE SUPORT:
Són tots elements verticals: columnes i murs.

ELEMENTS SUPORTATS:
Suporten un entaulat horitzontal, un fris i una cornisa que recorre tot el perímetre.


Parts de l’edifici:
PLANTA: La té rectangular, amb una cel·la interior dividida en dues estances, el qual feia que fos un edifici doble, amb dues façanes d'accés i dos pòrtics. Mesura 69'5m x 31m. Totes i cadascuna de les mesures del Partenó estan calculades a partir de la base de les columnas


ESPAI EXTERIOR: Té vuit columnes a la façana principal (que fa que sigui una construcció octàstil), amb dos pòrtics hexàstils, ja que a les dues façanes hi ha una filera de sis columnes. També té un perípter perquè tot l'edifici està envoltat completament de columnes, que són dòriques, fortes, directes i grandioses. Els fusts arriben al capitell (format per un equí i un àbac) a partir del collarí. L'entaulat és format per l'arquitrau, llis i sense cap ornament, el fris, dividit en tríglifs i mètopes i la cornissa que sobresurt.


ESPAI INTERIOR:
Es tracta d’un espai unitari i el punt ordenador seria l’estàtua de la deessa Nikè que hi havia a l’interior de la nau. Crea un espai obert gràcies als pòrtics amb columnes.

La il·luminació era abundant, natural, gràcies a les gran porta d’accés i les petites dimensions de la nau. Il·luminava l’estàtua amb les primeres llums solars, símbol religiós primitiu heretat dels egipcis.
La decoració era sòbria i era més present a l’exterior. Els elements decoratius eren les columnes jòniques dels pòrtics, i el relleu del fris fet per deixebles de Fídies.
Moltrs estatues es conserven al British Museum i al Museu de l’Acròpolis d’ Atenes. Al temple s’han col·locat còpies.




Anàlisi formal Altar de Zeus a Pèrgam:

Descripció general:
 Barreja d'estil hel·lenístic clàssic.
Amb el monumental conjunt escultural: Envoltat per un enorme fris de gran luxe
ornamental on es representen figures mitològiques dotades de gran virtuosisme i
expressivitat: figures que es retorcen dramàticament arriben a formar escorços que
sembla que els facin sortir de la linealitat del fris, amb ritme violent i convulsiu,
accentuats per una musculatura en tensió, per les formes de les robes que es
despleguen en totes direccions; les expressions facials també tenen expressió de
tortura.


Elements de suport i suportats:

ELEMENTS DE SUPORT:
 El gran podi massis format pels murs de càrrega i la gran escala. A sobre les columnes jòniques.

ELEMENTS SUPORTATS:
 L’entaulament pla amb forma d’u.


Parts de l’edifici:

 ESPAI EXTERIOR:
Predomina la línia recta amb sensació d’horitzontalitat. Destaca el fris de les parets del podi, de 120m de llargada ja que envoltava tot el podi. El fris és un alt relleu amb una alçada de 2.5 metres, tot el podi fa uns 7 metres d’alçada, les figures sobre surten més de la meitat. En el fris les figures són molt expressives i es mostren retorçades, amb molts plecs a la roba i amb un ritme violent i convulsiu. Expressions facials torturades, estan en tensió, les vestidures estan desplegades en totes direccions.

ESPAI INTERIOR:
 Edifici de planta rectangular de la qual només es conserva la façana a través de la qual s’accedia a un pati interior tancat on hi havia l’altar per fer sacrificis. A Turquia només queden els fonaments i a Berlín només hi ha la façana