Anàlisi formal Partenó d’Atenes:
Descripció general:
L'entrada principal dona cap a l'orient, el punt des d'on surt el sol. Això i el color de les
seves columnes (Blanc) i parets li
donava una harmonia especial.
Les línies aparentment són horitzontals i verticals, però es
corben i s'inclinen per provocar un efecte a la perspectiva òptica en conjunt. Aquest
cas es dona al perímetre de les columnes: a la part superior s'aprimen, i les
dels extrems estan més separades que la resta, tenen un perímetre major i
s'inclinen cap endins.
Elements de suport i
suportats:
ELEMENTS DE SUPORT:
Són tots elements verticals: columnes i murs.
ELEMENTS SUPORTATS:
Suporten un entaulat horitzontal, un fris i una cornisa que
recorre tot el perímetre.
Parts de l’edifici:
PLANTA: La té
rectangular, amb una cel·la interior dividida en dues estances, el qual feia
que fos un edifici doble, amb dues façanes d'accés i dos pòrtics. Mesura 69'5m
x 31m. Totes i cadascuna de les mesures del Partenó estan calculades a partir
de la base de les columnas
ESPAI EXTERIOR: Té vuit columnes a
la façana principal (que fa que sigui una construcció octàstil), amb dos
pòrtics hexàstils, ja que a les dues façanes hi ha una filera de sis columnes.
També té un perípter perquè tot l'edifici està envoltat completament de
columnes, que són dòriques, fortes, directes i grandioses. Els fusts arriben al capitell (format per un equí i un àbac) a
partir del collarí. L'entaulat és
format per l'arquitrau, llis i sense cap ornament, el fris, dividit en tríglifs
i mètopes i la cornissa que sobresurt.
ESPAI INTERIOR:
Es tracta d’un
espai unitari i el punt ordenador seria l’estàtua de la deessa Nikè que hi
havia a l’interior de la nau. Crea un espai obert gràcies als pòrtics amb
columnes.
La il·luminació era abundant, natural, gràcies a les gran
porta d’accés i les petites dimensions de la nau. Il·luminava l’estàtua amb les
primeres llums solars, símbol religiós primitiu heretat dels egipcis.
La decoració era sòbria i era més present a l’exterior. Els
elements decoratius eren les columnes jòniques dels pòrtics, i el relleu del
fris fet per deixebles de Fídies.
Moltrs estatues es conserven al British Museum i al Museu de
l’Acròpolis d’ Atenes. Al temple s’han col·locat còpies.
Anàlisi
formal Altar de Zeus a Pèrgam:
Descripció general:
Barreja d'estil
hel·lenístic clàssic.
Amb el monumental conjunt escultural: Envoltat per un enorme
fris de gran luxe
ornamental on es representen figures mitològiques dotades de
gran virtuosisme i
expressivitat: figures que es retorcen dramàticament arriben
a formar escorços que
sembla que els facin sortir de la linealitat del fris, amb
ritme violent i convulsiu,
accentuats per una musculatura en tensió, per les formes de
les robes que es
despleguen en totes direccions; les expressions facials
també tenen expressió de
tortura.
Elements de suport i
suportats:
ELEMENTS DE SUPORT:
El gran podi massis
format pels murs de càrrega i la gran escala. A sobre les columnes jòniques.
ELEMENTS SUPORTATS:
L’entaulament pla amb
forma d’u.
Parts de l’edifici:
ESPAI EXTERIOR:
Predomina la línia recta amb sensació d’horitzontalitat.
Destaca el fris de les parets del podi, de 120m de llargada ja que envoltava
tot el podi. El fris és un alt relleu amb una alçada de 2.5 metres, tot el podi
fa uns 7 metres d’alçada, les figures sobre surten més de la meitat. En el fris
les figures són molt expressives i es mostren retorçades, amb molts plecs a la
roba i amb un ritme violent i convulsiu. Expressions facials torturades, estan
en tensió, les vestidures estan desplegades en totes direccions.
ESPAI INTERIOR:
Edifici de planta
rectangular de la qual només es conserva la façana a través de la qual
s’accedia a un pati interior tancat on hi havia l’altar per fer sacrificis. A
Turquia només queden els fonaments i a Berlín només hi ha la façana
Notre-Dame a París
