divendres, 2 de juny del 2017
divendres, 5 de maig del 2017
LOCALITZACIÓ
La pintura romànica és podia i es pot trobar en murs, voltes i absis d'esglésies d'aquella època. A més a més també s'en poden trobar sobre taula i alguna miniatura en manuscrits, ja que avans als monestirs copiaven llibres en llatí i gràcies a ells avui podem conèixer obres de l'època o més antigues.

Anunciació de l'esglèsia
de Sant Pere de Sorpe
TÈCNIQUES I SUPORTS
Al parlar se pintura romànica podem diferenciar diferents tipus segons la tècnica i el lloc en s'aplicava aquesta, així que tenim;
-Pintura mural de absis, naus, voltes i columnes.
-Pintura aplicada a l'escultura minumental per realçar la seva expressivitat.
-Pintura sobre taula (per exemple en altars)
-Il.luminació de còdexs (miniatura)
La tècnica més utilitzada és la fresca per a la pintura mural de l'interior de les esglèsies i absis, desprès vindria el tremp que s'utilitzava per decorar els frontals de l'altar.
FORMES DE REPRESENTACIÓ: FIGURES, ESPAI, COLORS, JERARQUIA...
En la pintura romànica predomine la simetria i la composició juxtaposada*. Els temes exposats en les pintures coincideixen també amb els de l'escultura però en aquest cas hi ha més predomini de la figura humana i de les escenes bíbliques.
* Posar (una cosa) al costat d'una altra sense interposició de cap lligam.
Més característiques:
-Bidimensionalisme, no hi ha profunditat.
-Fort expressionisme.
-La pintura és plana ( no barreja colors).
-Gran importància del dibuix.
-Poca importancia del modelatge.
-Poca importancia de la llum.
-Els fons solien ser línies de colors horitzontals superposades (això ve de l'influència del mossàrab)
Rep influències mossàrabs i bizantines.
TEMÀTICA I FUNCIÓ
La pintura romànica representa temes religiosos. Els pintors intentaven representar escenes de la bíblia sobre tot perque la gent que no sabia ni llegir ni escriure pogues entendre-les. Així que es pot dir que la pintura romànica tenia una funció educativa.

dijous, 20 d’abril del 2017
LA
PASSIÓ DE CERVERA:
La Passió es representa en la nostra ciutat des de fa més
de 500 anys.
La Passió és una representació teatral que representa la
vida, la mort i la resurrecció de Crist, és un dels esdeveniments teatrals més
importants del país i és reconeguda com la més antiga d’Europa. Està
documentada des de l’any 1477, en aquesta època tots els actors eren capellans,
fins i tot els que interpretaven papers femenins. Ara ja compta amb una
companyia de més de tres-cents actors i té un edifici propi, el Gran Teatre de
la Passió.
Durant 7 anys jo he anat a actuar a la Passió de Cervera, vaig
començar fent de poble i a mesura que vaig anar agafant confiança vaig començar
a fer algún paper secundari. La obra dura 4 hores amb una mitja part de 20
minuts.
Les dates en que es representa la Passió sempre
coincideixen amb Setmana Santa, ja que es fan representacions el Divendres Sant
i altres dies de la semana, per això he decidit explicar una mica sobre que
tracta i la meva experiencia, ja que pensó que es una activitat artística molt
interessant per realizar, tant per anar veure com per participari, actuant,
maquillant o de tècnic.
dimecres, 5 d’abril del 2017
TREBALL DE RECERCA: L’ARQUITECTURA ROMANA
https://docs.google.com/document/d/11RM7yFp3vZ9Tcwd2qOZw9Qvg95iSaLoWgGp7x18sh50/edit
POWER
https://docs.google.com/presentation/d/1aKzbocTvB72BCexD14L1NWgj22_s3ZplWnIbay_S_W8/edit#slide=id.p
divendres, 3 de març del 2017
Anàlisi obres escultòriques:
1.CATALOGACIÓ:
Nom: Victòria de Samotràcia
Autor: Pitròcrit de Rodes
Estil: Grec Hel.lenístic
Cronologia: Segle II aC. (190 aC)
Material: Marbre
Tècnica: Talla
Tipologia: Escultura exempta
-Localització:
Originàriament estaba al Santuari de Cabris a l’illa de Samotràcia. Actualment
al museu del Louvre que està ha París
-Dimensions: 2’45 m (alçada)
-Dimensions: 2’45 m (alçada)
Tema: És una Niké o Victòria, representada com una dona amb ales.
2.ANÀLISI FORMAL:
Descripció: És una obra naturalista.
A la part
superior del cos de Niké (de la cintura cap amunt) s'utilitza la tècnica dels
draps mullats, de Fídies. La tela que constitueix la roba de la deessa es
cenyeix al cos deixant veure així la seva forma. A la part inferior (de cintura
cap avall) els plecs del vestit tenen una gran voluminositat ajuntant-se a la
part dreta de l'estàtua.
El moviment
de les plomes de les seves ales i la seva roba crea una sensació d’aire.
Segueix una
anatomia de proporcions perfectes.
També s’hi
pot veure l’efecte del clarobscur gràcies a les ombres dels plecs de la túnica.
Tot i que ara es veu tota blanca i sense color, en un prinicipi, la Victòria de
Samotràcia tenia zones policromades.
Tècnica: Està realitzada en marbre
utilitzant la técnica de talla
-Tècnica
de talla: La talla es fa a força de treure; amb les seves èines l'artista
va llevant a la peça el que li sobra. L'artista utilitza estris ben durs que li
permeten atacar la fusta o la pedra.
-Marbre:
És una roca metamòrfica,
calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí,
composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca
ornamental d'ús històric.
Composició: L’obra te una composició oberta, on
hi predominen les línies diagonals i corbes, això fa que l’obra tingui un gran
dinamisme.
Vista
frontalment es pot veure que el cos està
una mica inclinat això fa dinamisme.
Vista
lateralment si pot observar una línea diagonal des de la cama fins el cap.
1.CATALOGACIÓ:
Nom: Dorífor de Policlet
Autor: Policlet el vell
Estil: Grec, de l’època clàssica
Cronologia: Entre el 450 i el 420 a.C
Material: Original de bronze (altres còpies de
marbre)
Tècnica: Bronze (fosa a la cera perduda)
Tipologia: Dem peus
-Localització:
Desconeixement d’on es situava antigament. Actualment hi han moltes copies repartides per Roma,
Nàpols…
-Dimensions:
2’15m altura
Tema: Atleta llancer
2.ANÀLISI FORMAL:
Descripció: La figura representa un atleta nu en una actitud de descans abans de prendre part en un llançament de prova. Està tallada en marbre, encara que l'original va ser triada en bronze. És una peça independents d'arquitectura, ja que no està pensat per ser col.locat en un fris o un frontó.
Tècnica: La original era fosa a la cera perduda i la còpia talla.2.ANÀLISI FORMAL:
Descripció: La figura representa un atleta nu en una actitud de descans abans de prendre part en un llançament de prova. Està tallada en marbre, encara que l'original va ser triada en bronze. És una peça independents d'arquitectura, ja que no està pensat per ser col.locat en un fris o un frontó.
Composició: La figura té contrapposto i té el cànon de bellesa que el mateix Policlet va elaborar i que va ser tan seguit, el cànon anàtomic perfecte. Està representat caminant, acaba de recolzar el peu dret i es disposa a aixecar l'esquerre que tot just toca a terra amb la punta. L'escultura es regeix per l'equilibri entre membres tensos i membres distesos: al costat dret, el braç penja relaxat, mentre que la cama sosté el pes del cos; a l'esquerra, el braç es mostra en tensió i la cama flexionada. El cos està molt treballat sobretot a la part del tors i els cabells.
dimarts, 21 de febrer del 2017
ACTIVITAT 6: ESCULTURA GREGA
Títol: La Kore amb el peple
Autor: Desconegut
Cronologia: 510-500aC.
Període: Arcaic
-Característiques principals del període Arcaic:
- Influència oriental
- Rigidesa
- Solidesa
- Posició frontal
- Somriure arcaic (neutre)
Altres escultures del període:
Títol: Kouros
Autor: Desconegut
Cronologia: 530 aC
Títol: Kore de l’Acròpolis
Autor: Obra de un escultor de la illa de Quío
Cronologia: 530-515 a.C.
Títol: El Dorífor (Policlet)
Autor: Policlet el Vell
Cronologia: 450-440 a.C
-Característiques principals del període Clàssic:
- Canon (7 caps)
- Naturalisme: Estudi anatòmic, diartrosis.
- Representació del moviment i l’expressió: “contrapposto”.
- Tècnica del drapejat: Multiplicació dels plecs i transparències accentuant les formes.
- Relleus amb domini de l’esforç: creen plans contrastats aconseguint tridimensionalitat.
Altres exemples del període:
Títol: Discòbol
Autor: Miró
Cronologia: 450 a.C
Títol: Déu del cap Artimísion
Autor: Desconegut
Cronologia: 460 a.C
Títol: "La Victoria de Samotrácia" o també "Niké de Samotrácia".
Autor: Pitócrito e Rodas.
Cronología: Segle III a.C. (200 a.C.)
-Característiques principals del període Hel·lenístic:
- Pèrdua de visió frontal
- Composicions mogudes
- Línies de força, obertes a l’exterior.
- Noves temàtiques: Grans grups, allò lleig, desagradable, anecdòtic, etc
- Captació de l’instant
- Teatralitat: exaltació de les passions
- Cerca dels sentiments i de l’expressivitat
Altres exemples del període:
Títol: Laocoont i els seus fills
Autor: Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes.
Cronologia: segle I aC
Títol: Nen de l’espina
Autor: Desconegut
Cronologia: 200 a.C aprox.
Recreació a través de fotografies
Arcaic:
Títol:Koré "La dama d'auxene"
Classic:
Títol: Discòbol
Hel·lenístic:
Títol:Galata suicidandose
dijous, 19 de gener del 2017
Anàlisi formal Partenó d’Atenes:
Descripció general:
L'entrada principal dona cap a l'orient, el punt des d'on surt el sol. Això i el color de les
seves columnes (Blanc) i parets li
donava una harmonia especial.
Les línies aparentment són horitzontals i verticals, però es
corben i s'inclinen per provocar un efecte a la perspectiva òptica en conjunt. Aquest
cas es dona al perímetre de les columnes: a la part superior s'aprimen, i les
dels extrems estan més separades que la resta, tenen un perímetre major i
s'inclinen cap endins.
Elements de suport i
suportats:
ELEMENTS DE SUPORT:
Són tots elements verticals: columnes i murs.
ELEMENTS SUPORTATS:
Suporten un entaulat horitzontal, un fris i una cornisa que
recorre tot el perímetre.
Parts de l’edifici:
PLANTA: La té
rectangular, amb una cel·la interior dividida en dues estances, el qual feia
que fos un edifici doble, amb dues façanes d'accés i dos pòrtics. Mesura 69'5m
x 31m. Totes i cadascuna de les mesures del Partenó estan calculades a partir
de la base de les columnas
ESPAI EXTERIOR: Té vuit columnes a la façana principal (que fa que sigui una construcció octàstil), amb dos pòrtics hexàstils, ja que a les dues façanes hi ha una filera de sis columnes. També té un perípter perquè tot l'edifici està envoltat completament de columnes, que són dòriques, fortes, directes i grandioses. Els fusts arriben al capitell (format per un equí i un àbac) a partir del collarí. L'entaulat és format per l'arquitrau, llis i sense cap ornament, el fris, dividit en tríglifs i mètopes i la cornissa que sobresurt.
ESPAI INTERIOR:
Es tracta d’un
espai unitari i el punt ordenador seria l’estàtua de la deessa Nikè que hi
havia a l’interior de la nau. Crea un espai obert gràcies als pòrtics amb
columnes.
La il·luminació era abundant, natural, gràcies a les gran
porta d’accés i les petites dimensions de la nau. Il·luminava l’estàtua amb les
primeres llums solars, símbol religiós primitiu heretat dels egipcis.
La decoració era sòbria i era més present a l’exterior. Els
elements decoratius eren les columnes jòniques dels pòrtics, i el relleu del
fris fet per deixebles de Fídies.
Moltrs estatues es conserven al British Museum i al Museu de
l’Acròpolis d’ Atenes. Al temple s’han col·locat còpies.
Anàlisi
formal Altar de Zeus a Pèrgam:
Descripció general:
Barreja d'estil
hel·lenístic clàssic.
Amb el monumental conjunt escultural: Envoltat per un enorme
fris de gran luxe
ornamental on es representen figures mitològiques dotades de
gran virtuosisme i
expressivitat: figures que es retorcen dramàticament arriben
a formar escorços que
sembla que els facin sortir de la linealitat del fris, amb
ritme violent i convulsiu,
accentuats per una musculatura en tensió, per les formes de
les robes que es
despleguen en totes direccions; les expressions facials
també tenen expressió de
tortura.
Elements de suport i
suportats:
ELEMENTS DE SUPORT:
El gran podi massis
format pels murs de càrrega i la gran escala. A sobre les columnes jòniques.
ELEMENTS SUPORTATS:
L’entaulament pla amb
forma d’u.
Parts de l’edifici:
ESPAI EXTERIOR:
Predomina la línia recta amb sensació d’horitzontalitat.
Destaca el fris de les parets del podi, de 120m de llargada ja que envoltava
tot el podi. El fris és un alt relleu amb una alçada de 2.5 metres, tot el podi
fa uns 7 metres d’alçada, les figures sobre surten més de la meitat. En el fris
les figures són molt expressives i es mostren retorçades, amb molts plecs a la
roba i amb un ritme violent i convulsiu. Expressions facials torturades, estan
en tensió, les vestidures estan desplegades en totes direccions.
ESPAI INTERIOR:
Edifici de planta
rectangular de la qual només es conserva la façana a través de la qual
s’accedia a un pati interior tancat on hi havia l’altar per fer sacrificis. A
Turquia només queden els fonaments i a Berlín només hi ha la façana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)