divendres, 3 de març del 2017


Anàlisi obres escultòriques:



Escultura 1:


1.CATALOGACIÓ:

Nom: Victòria de Samotràcia

Autor: Pitròcrit de Rodes

Estil: Grec Hel.lenístic

Cronologia: Segle II aC. (190 aC)

Material: Marbre

Tècnica: Talla

Tipologia: Escultura exempta

-Localització: Originàriament estaba al Santuari de Cabris a l’illa de Samotràcia. Actualment al museu del Louvre que està ha París
-Dimensions: 2’45 m (alçada)

Tema: És una Niké o Victòria, representada com una dona amb ales.



2.ANÀLISI FORMAL:

Descripció: És una obra naturalista.

A la part superior del cos de Niké (de la cintura cap amunt) s'utilitza la tècnica dels draps mullats, de Fídies. La tela que constitueix la roba de la deessa es cenyeix al cos deixant veure així la seva forma. A la part inferior (de cintura cap avall) els plecs del vestit tenen una gran voluminositat ajuntant-se a la part dreta de l'estàtua.

El moviment de les plomes de les seves ales i la seva roba crea una sensació d’aire.

Segueix una anatomia de proporcions perfectes.

També s’hi pot veure l’efecte del clarobscur gràcies a les ombres dels plecs de la túnica. Tot i que ara es veu tota blanca i sense color, en un prinicipi, la Victòria de Samotràcia tenia zones policromades.

Tècnica: Està realitzada en marbre utilitzant la técnica de talla

-Tècnica de talla: La talla es fa a força de treure; amb les seves èines l'artista va llevant a la peça el que li sobra. L'artista utilitza estris ben durs que li permeten atacar la fusta o la pedra.

-Marbre: És una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'ús històric.



Composició: L’obra te una composició oberta, on hi predominen les línies diagonals i corbes, això fa que l’obra tingui un gran dinamisme.

Vista frontalment es pot veure que el  cos està una mica inclinat això fa dinamisme.

Vista lateralment si pot observar una línea diagonal des de la cama fins el cap.




Escultura 2:


1.CATALOGACIÓ:

Nom: Dorífor de Policlet

Autor: Policlet el vell

Estil: Grec, de l’època clàssica

Cronologia: Entre el 450 i el 420 a.C

Material: Original de bronze (altres còpies de marbre)

Tècnica: Bronze (fosa a la cera perduda)

Tipologia: Dem peus

-Localització: Desconeixement d’on es situava antigament. Actualment hi    han moltes copies repartides per Roma, Nàpols…

-Dimensions:  2’15m altura

Tema: Atleta llancer


2.ANÀLISI FORMAL:

Descripció: La figura representa un atleta nu en una actitud de descans abans de prendre part en un llançament de prova. Està tallada en marbre, encara que l'original va ser triada en bronze. És una peça independents d'arquitectura, ja que no està pensat per ser col.locat en un fris o un frontó.  


Tècnica: La original era fosa a la cera perduda i la còpia talla.

Composició: La figura té contrapposto i té el cànon de bellesa que el mateix Policlet va elaborar i que va ser tan seguit, el cànon anàtomic perfecte. Està representat caminant, acaba de recolzar el peu dret i es disposa a aixecar l'esquerre que tot just toca a terra amb la punta. L'escultura es regeix per l'equilibri entre membres tensos i membres distesos: al costat dret, el braç penja relaxat, mentre que la cama sosté el pes del cos; a l'esquerra, el braç es mostra en tensió i la cama flexionada. El cos està molt treballat sobretot a la part del tors i els cabells.