Activitat 4: Introducció a l'art Gòtic
Context:
L’art gòtic
és propi de la Baixa Edat mitjana (s.XIII – XV), es caracteritza per els canvis
socials i econòmics. A finals del s. XII i durant el XIII es produeix un
creixement de la població i de la producció agrària gràcies a nous avenços
tècnics ( nova arada, molins, ferradura..) I sobretot un creixement de les
ciutats, gràcies al desenvolupament de l’artesania gremial , el comerç interior
i exterior i la banca. Tornen a circular les monedes i neixen els primers bancs
i contractes comercials. Europa deixa de ser exclusivament rural, autosuficient
i agrària. Apareix una nova classe social –la burgesia que s’enriqueix gràcies
a aquestes noves activitats econòmiques.
Però a
finals del s. XIV i al XV s’iniciarà una greu crisi demogràfica provocada per
la “Pesta Negra” i un retraïment econòmic de greus conseqüències socials que
marcarà el final del gòtic.
Localització:
L'art gòtic va apareixer a França durant
el s.XII i es va anar estentent per tot Europa.
Als Països Catalans es va desenvolupar
un gòtic més auster i menys ornamentat que el d’altres regions.
L'art gòtic va ser un art principalment
religiós, però també es van fer edificis civils com: castells, palaus, ajuntaments,
universitats...
Es va dividir en tres períodes:
–Període inicial: de transició entre el
romànic i el gòtic (finals del XII principis del XIII)
– Període de Plenitud: predominen les
formes esveltes, lleugeres i elegants. (s.XIII-XIV)
– Gòtic Flamígen: fase de decadència,
molta ornamentació i pèrdua d’harmonia. (S.XV)
Característiques generals:
L'arquitectura
En general, les possibilitats tècniques
van permetre construir edificis més alts i més grans que en el romànic, com ho
demostra l’edifici més representatiu del gòtic, les catedrals.
Les característiques de l’arquitectura
d’aquest estil van ser les següents:
-Sostres construïts amb voltes de
creueria, que permeten l’alleugeriment dels murs.
-Arc propi, l’arc apuntat o ojival.
-Tendència a la verticalitat ja que
s’incrementa l’alçada dels edificis.
-Murs més prims i més alts que permeten
fer-hi més obertures perquè entri més llum.
-Rosasses.
-Contraforts exteriors que deixen de ser
massissos i es converteixen en arcbotants.
Les catedrals més representatives
d’aquest període són la de Palma, Girona, Burgos, Lleó , la de Notre-Dame de París, la de
Chartres i la de Reims a França, i la de Salisbury a Anglaterra.
Notre-Dame a París
La pintura
Tant la pintura com l’escultura es van
caracteritzar per l’assoliment progressiu de les lleis de la perspectiva i de
l’anatomia, i per esforçar-se a mostrar més naturalitat.
L’espai a l’interior de les esglésies
destinat a les representacions pictòriques va minvar atesa la major grandària i
nombre d’obertures fetes als murs.
Les característiques principals de la
pintura gòtica varen ser:
-Major naturalitat i expressivitat de
les representacions.
-Colors brillants.
-Introducció de fons i paisatges a les
obres.
La pintura sobre fusta i els retaules
van assolir un alt grau de perfeccionament. A més, els tapissos també van anar incorporant els progressos
assolits per la pintura i van anar enriquint-se progressivament.
L'escultura
Les escultures se situaven sobretot a
les portalades de les esglésies. Els temes eren menys dramàtics i radicals que
en el romànic i es representaren moltes marededéus amb el nen. El centre
principal de l’escultura gòtica va ser França.
Vídeo sobre l'esculturs gòtica: