Activitat 4:

Les venus prehistòriques:

Des de finals del pleistocè i sobretot a principis del Neolític, comencen a proliferar unes escultures femenines petites, que avui en dia es coneixem amb el nom de Venus. Quan es parla de les Venus paleolítiques ens referim a representacions de figures humanes femenines. Simbolitzen la fertilitat i l’abundancia, per això es destaquen certes parts del seu cos, com les caderes, els pits i el cul amb la intenció de representar la seva fertilitat. També hi ha una altra teoría que diu que eren representacions de deeses.

S’ha pogut intuïr que servien d’amulet ja que tenen un tamany perfecte per dur a sobre, no superen els 30 cm.

Estaven fetes d’ivori (marfil), perda o terracota (és l'argila modelada i

endurida) i fusta, encara que les de fusta es van perdre amb el pas dels anys.

La primera venus que va ser descoberta va se la Venus de Willendorf, està datada entre 20 000 i 22 000 años a.C. i va ser trobada a  Austria el 1908.

           

                                           Venus de  Willendorf

Diferents exemples:

La Venus de Dolní Věstonice  és una estatueta de terracota, datada entre el 29 000 i 25000 aC , que va ser trobada al jaciment arqueològic de Dolní Věstonice. 

La Venus de Moravany és una petita figura trobada a prop del poble de Moravany nad Váhom, a Eslovàquia, el 1938. Està feta d'ivori data del 22800 aC, fet que la situa al paleolític superior, i té una mida de 7,6 cm.

La venus de Brassempouy o dama de Brassempouy és un fragment d'estatueta femenina d'ivori. És una de les més antigues representacions detallades del rostre humà.